La Caputxa desprèn una aura de respecte com poques agulles a Montserrat. La seva via més coneguda és la Normal, on Vicenç Barbé hi perdé la vida intentant la primera.
L’Aresta Brucs no es queda curta, escalada molt poc coneguda, aprofita una marcada cicatriu diagonal que elevant-se per la banda est abasta l’areta sud reseguint-la sinuosament fins al cimall de l’Agulla. Grimpada de categoria on no es pot contemplar cap errada.
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Frares Encantats
- Dificultat: V+/A0 (MD+)
- Dificultat obligada: V+/A0
- Llargària: 55 metres
- Exposició: Alt
- Compromís: Alt
- Equipament: Pràcticament equipada amb assegurances distants
- Material: 6 cintes, 2 tascons mitjans i 2 bagues per merlets
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi prenem la Canal Ampla direcció al Portell Estret. Abans d’arribar a la Senesnom trobarem un cartell que indica “Miranda de l’Alba”. Prenem aquest corriol, que passa pel peu de la Caputxa. Pugem uns metres per la banda est fins trobar el peu de via.
La via:
L’entrada original demana enfilar-se per una alzina fins que podem passar-nos a la paret i amb uns passos molt fins atènyer una burinada per fer A0 i abastar la fissura. Actualment la burinada es troba en un estat deplorable.
Uns metres més avall del peu de via original trobem una filera de químics d’una via esportiva que podem aprofitar per enfilar la fissura. Un cop atenyem l’escletxa podrem protegir-nos amb algun tascó de mida mitjana. El segon llarg està reequipat amb parabolts del 8 (3); es tracta d’una tirada amb un grau d’exposició alt, on podrem llaçar un merlet bo entre la segona i la tercera expansió. En general la roca es bona, però al ser una via poc repetida encara van saltant coses.
Descens:
Ràpel pel vessant nord-est.